Història

L’any 1945 ressorgeixen aquestes festes –que l’any anterior havien protagonitzat una manifestació «sui generis» amb una heroica eixida de festers abillats amb vestits prestats en poblacions veïnes. S’hi creen les cinc primeres comparses que configuren ja una Festa que creix al llarg dels anys i s’hi creen noves comparses i adquireix una gran popularitat i plena participació de festers.

Sant Antoni Abat és el patró d’aquesta Festa, el culte del qual es perd en el temps, sent una de les festes religioses més antigues de la ciutat. L’ermita on radica la imatge ocupa un solar contigu a l’antiga mesquita menor de l’Elda medieval, que després va passar a ser església dedicada a Santa Catalina i Sant Antón. La seua festivitat litúrgica és el 17 de gener, al voltant de la qual se celebra la Festa fins al 1946 i actualment l’anomenada Mitja Festa.

En la festa eldera hi ha actualment 9 comparses, cinc del bàndol cristià: Cristians, Estudiants, Contrabandistes, Pirates i Zíngars, i quatre del bàndol moro: Marroquins, Realistes, Musulmans i Hosts del Cadi. Cadascuna d’aquestes amb el seu vestit oficial característic, encara que en les desfilades moltes de les esquadres llueixen esplèndids dissenys especials. En cada comparsa són nomenats anualment una Banderera i Capità majors i altres càrrecs semblants infantils, que presideixen cada acte fester en aquestes agrupacions. Al voltant de 7.000 festers formen aquestes nou comparses, i moltes d’aquestes tenen més de 1.000 festers en les seues files.

La dona fa un paper molt important en la Festa perquè la meitat aproximadament dels components són dones que desfilen en esquadres que vesteixen preciosos vestits de disseny variat.

La Festa en els temps actuals té lloc al voltant del primer diumenge de juny –de dijous a dilluns– excepte si coincideix amb la festivitat del Corpus Christi.

situat a la plaça de la Constitució, que cada any fa un personatge destacat de la música o el teatre, i s’hi disparen, a continuació, els focs artificials.

El dijous comença oficialment la Festa amb l’Entrada de Bandes –8 de la vesprada– en què totes les agrupacions musicals de cada comparsa i la banda local Santa Cecilia desfilen cap a la plaça de la Constitució on totes interpreten conjuntament el pasdoble «Idella», dirigides per un prestigiós músic local o forà. A les 12 de la nit té lloc la informal Retreta, on els festers desfilen amb els seus vestits oficials i formen blocs que evolucionen al ritme de pasdobles o marxes.

El divendres de matí els arcabussers de totes les comparses acompanyen l’estendard del Sant, autoritats i Junta Central, i disparen l’Alardo, fins a l’ermita des d’on es farà el trasllat de la imatge de Sant Anton a l’església de Santa Ana. A les 7 de la vesprada, es fa la Desfilada Infantil, en la qual solament desfilen els xiquets encapçalats pels seus càrrecs de Banderera i Capità infantils i el seguici de la comparsa que inicia cada bàndol.

El dissabte –a les 10 del matí- s’inicia l’Alardo d’arcabusseria que acaba a la plaça de l’Ajuntament amb l’Estafeta i l’Ambaixada Mora, seguida de la batalla i l’assalt al castell. De vesprada –18 hores– té lloc la triomfal Entrada Cristiana on desfilen els dos bàndols encapçalats pel seguici de l’Ambaixador Cristià i l’acompanyament de la comparsa que obri desfilada.

El diumenge té lloc la Diana festera, a les 8 del matí; a les 11 l’Ofrena al Sant i la Missa Festera, després de la qual es dispara una mascletà i es fa l’acompanyament de càrrecs. A la vesprada –18 hores– amb el mateix cerimonial que el dia anterior té lloc la majestuosa Entrada Mora, que encapçala el seguici de l’Ambaixador Moro i l’acompanyament de la primera de les agrupacions mores.

El dilluns –a les 10 del matí– té lloc el segon Alardo que acaba amb l’Estafeta i l’Ambaixada Cristiana, seguida de la batalla i l’assalt al castell. La Processó General del Sant –a les 18,30– i el consegüent trasllat de la imatge a la seua ermita tanca els actes de les Festes de Moros i Cristians.

En els actes de les Ambaixades o parlaments que són el moment en què culmina el ritual fester moro i cristià, s’utilitzen uns textos del segle XIX. L’Ambaixada Mora, que es va atribuir durant molt de temps al poeta elder Juan Rico y Amat, és anònima i s’ha agafat prestada de la festa alcoiana. L’Ambaixada Cristiana és obra original del poeta de la nostra ciutat Francisco Laliga Gorgues. Són textos de caire romàntic que manifesten un sentit sentiment patriòtic arrelat al poble.

Des de fa uns anys, abans de l’acte de les Ambaixades, es recita un text divulgador dels vertaders fets històrics esdevinguts a Elda en aquests temps de la Reconquesta, obra de l’historiador local Antonio Poveda Navarro.

La Festa de Moros i Cristians d’Elda té ja una riquesa musical pròpia. El Certamen de Música Festera, que ha arribat a la XXV edició l’any 2010, ha fet que cada comparsa tinga el seu pasdoble o marxa, a més d’altres elements de la Festa com el mateix Sant, els ambaixadors, el castell, les seus de Junta Central… i moltes esquadres i festers de pro als quals se’ls ha dedicat quantitat de peces festeres de tota mena.

L’organització de la Festa de Moros i Cristians d’Elda recau en la Junta Central de Comparses, que a través de les seues institucions –Junta de Govern, Assemblea de Compromissaris, comissions– decideixen tot el que és propi de la Festa i la manera de discórrer d’aquesta pels carrers d’Elda.

La festa d’Elda és una de les que té més participació de totes les que tenen lloc al llarg de molts pobles de la Comunitat Valenciana. Més de 7.000 festers inunden els carrers de la ciutat durant els cinc dies que duren les festes amb el seu alegre deambular, acompanyats d’una gran quantitat de bandes de música que amb els seus ritmes de pasdoble, marxa cristiana o marxa mora porten la Festa a tots els racons de la població a cada carrer hi ha un «cuartelillo» o seu de comparsa o d’esquadra, on els festers atenen tothom sense importar-los si són moros o cristians, festers o paisans, elders o forasters. Tot aquell que entra en un d’aquests locals –i n’hi ha que són vertaderes meravelles per la decoració ambiental que tenen– pot comprovar la màgia d’aquesta Festa, la generositat sense límits dels festers, la germanor i l’ambient de convivència sana i sincera que regna per onsevulla. L’ambient, de dia i de nit ininterrompudament, trenca tots els motles imaginables de qualsevol concepció que es tinga d’unes festes d’aquest tipus i atrau moltíssims visitants que comparteixen l’espectacle de les desfilades, les revetles nocturnes en carrers i jardins i l’ambient fester i festiu que es respira a cada racó de la ciutat. Quasi tot el món vesteix d’alguna manera el vestit de la comparsa, de moro, cristià, contrabandista, estudiant, zíngar o pirata; uns, els festers que pertanyen a alguna d’aquestes comparses, d’una manera més ortodoxa, d’altres, la immensa majoria, vestint alguna peça característica dels diferents vestits per a poder així estar més involucrat en l’ambient i l’esperit d’aquesta meravellosa Festa de Moros i Cristians.