Actes

La Mitja Festa, fusionada amb la tradicional festa de Sant Antón, té lloc durant dos caps de setmana del mes de gener: el primer cap de setmana, anterior a la festivitat litúrgica del Sant, té lloc la inauguració de l’exposició de fotografies el divendres, i la desfilada de colles i grups musicals de les comparses del dissabte de vesprada.

El dia 17 de gener, festivitat litúrgica de Sant Antoni Abat, se celebra – com és tradició – la cercavila de la Majordomia, Junta Central de Comparses i Autoritats civils i religioses fins a l’ermita del sant anacoreta, on té lloc la missa en honor al Sant, la benedicció i el repartiment del pa i, a continuació, s’encén la foguera en els seus voltants, els festers hi porten al sant al voltant, s’interpreten les danses típiques de la festivitat i s’hi dispara una gran traca.

El segon cap de setmana tenen lloc els actes centrals de la Mitja Festa. El dissabte de matí la protagonista és la Majordomia del Sant amb la celebració del típic porrate, les cucanyes i els jocs infantils i, novament, les danses típiques, tot això amenitzat per la dolçaina i el tabalet. A la vesprada, té lloc una desfilada de totes les comparses, encapçalada per les Bandereres i els Capitans i l’estendard del Sant al qual acompanyen les Autoritats, la Majordomia i la Junta Central fins a l’ermita del Sant des d’on es trasllada la imatge sagrada a l’església de Santa Ana, on és rebuda multitudinàriament per tots els festers i col·locada presidint l’altar Major. Una vegada allí, s’interpreta el pasdoble que porta el seu nom.

El diumenge de matí té lloc la Missa Major en honor al Sant al temple de Santa Ana amb assistència dels càrrecs, la Junta Central, la Majordomia i les Autoritats i, després de la celebració religiosa, en el mateix marc i davant de la imatge de Sant Antón, té lloc la Proclamació dels Capitans i les Bandereres, majors i infantils, per a l’edició festera següent del mes de juny. Després la imatge sacra de Sant Anton és traslladada de nou a la seua ermita amb trets d’arcabusseria, i rep l’homenatge de les esquadres que participen en la Mitja Festa i el tret d’una gran mascletà a la seua entrada en el recinte sagrat. Finalment, té lloc l’anomenada Desfilada de la Mitja Festa en la qual participen els Ambaixadors amb les seues esquadres especials, les comparses, representades pels càrrecs festers sortints i entrants, i les quatre esquadres designades per a l’ocasió, com també les respectives bandes de música. El recorregut és el mateix de les Entrades Cristiana i Mora i és presenciat per una gran multitud de festers i ciutadans.

Des de l’any 2003 el Pregó es pronuncia des del castell d’Ambaixades el dimecres anterior al començament de la Festa, a les 11 de la nit, i després d’ell té lloc el tret del castell de focs artificials que inicia els dies de la Festa. Prèviament, les Bandereres i Capitans i la banda Santa Cecilia acompanyen al Pregoner, Autoritats i Junta Central des de la Casa de Roses -seu de la Junta Central- fins al castell instal·lat en la Plaça de la Constitució. Amb tot això el Pregó de festes s’ha convertit en un acte multitudinari, veritable anunciador i motor d’arrencada de la Festa que comença l’endemà amb l’Entrada de Bandes.

Aquest acte comença a la plaça del Sabater a les vuit de la vesprada de dijous, primer dia de les festes. La inicia la banda local Santa Cecilia que acompanya les autoritats municipals i festeres i també al director que dirigirà el pasdoble des dels merlets del castell, tots ells precedits de la bandera de Junta Central que inicia de manera simbòlica la Festa eldera. Després de la banda local, hi desfilen les nou bandes corresponents a les comparses que formen la nostra Festa i en representació de la resta de bandes que participen en les festes. Cada banda va precedida únicament de l’estendard de la comparsa que representa, i aquest és portat per un membre destacat de la comparsa que té aquest honor. Cadascuna de les bandes interpreta un pasdoble o marxa diferent que prèviament ha comunicat a la Junta Central. Les bandes han d’anar uniformades, amb un nombre important de músics i precedides de les seues banderes corresponents.

En arribar totes les bandes a la plaça de l’Ajuntament, els presidents de comparsa imposen un corbatí commemoratiu a la que els representa mentre que l’alcaldia d’Elda fa el mateix honor a la banda Santa Cecilia. A continuació aquesta, en qualitat de primera autoritat, es dirigeix des del castell a tots els festers i festeres amb unes paraules de felicitació i alè per a les pròximes festes que ara comencen. A continuació, el director designat alça la batuta i comença la interpretació d’«Idella», himne de la Festa eldera que és corejat pels milers de festers que abarroten la plaça, el mateix carrer Colón i les adjacents. Els aplaudiments i els visques, units a la mascletà que es dispara i al repicar gojós de les campanes de Santa Ana, tanquen aquest acte que és, ni més ni menys, que l’explosió de goig contingut durant tot un any i que aflora en aquest moment en què comença la Festa.

Avui la Retreta continua sent un acte alegre i informal, com ho era abans, però sense perdre el caràcter fester. Tots els participants vesteixen el vestit de guerrilla i es deixen acompanyar per la música tradicional dels pasdobles o marxes festeres. Comença a les dotze de la nit i discorre pel mateix itinerari de les Entrades davant de la massiva presència d’un públic expectant que gaudeix amb les innovacions dels últims anys: diverses comparses presenten grups de festers que desfilen fent diferents i belles evolucions dirigits per un cap al so de la música de marxes especialment compostes per a aquesta manera de desfilar. Van començar els Musulmans, a aquests els van seguir els Zíngars i ara també ho duen a terme els Pirates, els Estudiants, les Hosts del Cadi i els Marroquins.

L’any 1995 la nova Junta Central sorgida de les urnes va voler donar prioritat a aquests actes que fins aleshores es feien d’una manera una miqueta anàrquica, i dotar-los d’una nova organització que obligava les comparses al fet que les seues bandes no interpreten música que no siga pròpiament festera. Així ocorre en el que es fa el divendres de matí, escurçant també la desfilada de comparses que eixirà des d’aleshores des de la plaça del Sabater. Pel que fa al trasllat a l’ermita del dilluns a la nit, una vegada acabada la Processó, s’organitza de diferent manera com se celebrava: la imatge del Sant i la comparsa que la porta ha d’arribar fins a les escalinates de l’Església de Santa Ana, on acaba la Processó General amb el tret d’una gran palmera de focs artificials des de les torres d’aquesta església. A continuació, té lloc el Trasllat a l’ermita amb l’acompanyament oficial de les Bandereres i els Capitans, majors i infantils, la Majordomia, les Autoritats i la Junta Central. En entrar la imatge a l’ermita es dispara una gran albada pirotècnica.

A partir de l’any 2000 es canvia l’itinerari de la desfilada del divendres de matí que s’allarga per diversos carrers del centre històric fins a l’ermita, pel fet que l’anterior itinerari s’havia quedat obsolet pel nombre cada vegada més gran de festers que hi participaven. Així mateix es va recuperar també en aquests anys el tret d’arcabusseria que obria la desfilada cap a l’ermita des del carrer Dahellos.

L’última remodelació d’aquest acte del divendres al matí consisteix que només participen en la desfilada fins a l’ermita els arcabussers que acompanyen amb els seus fragorosos trets l’estendard del Sant des de la seu de la Junta Central. En arribar aquests a l’ermita, comença des d’allí la cercavila del trasllat del Sant fins a l’església de Santa Ana amb tots els festers i festeres. Transcorre pels carrers Independència, Andrés Amado, Espoz i Mina, plaça de la Constitució, Colón, carrer Nou, Ortega y Gasset i Sant Francesc. L’entrada de la imatge de Sant Anton a l’església és apoteòsica: salves d’arcabusseria, interpretació del pasdoble dedicat al Sant, volteig de campanes i visques i aplaudiments d’una multitud enfervorida de festers que l’aclamen emocionats. Una vegada, a l’interior del temple es produeix un acte que ha sorgit espontàniament. Consisteix en unes paraules de benvinguda del capellà rector, i la interpretació –de nou per la banda de música Santa Cecilia– del pasdoble-himne «A San Antón» que és corejat per tots els presents mentre la imatge queda entronitzada en l’altar major de la nostra principal i arxiprestal església.

La profunda reestructuració de la Festa duta a terme l’any 1991, amb la finalitat d’afegir un dia més als actes festers perquè aquests es feren amb més fluïdesa i comoditat, hi va fer que la desfilada infantil passara a fer-se divendres de vesprada, concretament a les 19 hores. Malgrat les reticències que hi havia per part de molts festers, i fins i tot d’algunes comparses, la desfilada va complir totes les expectatives i va resultar molt brillant, i va guanyar en assistència d’espectadors festers i no festers.

A partir d’aquell any la desfilada ha augmentat en espectacularitat, i s’hi han incorporat nous elements que l’engrandeixen: l’any 1993 va eixir per primera vegada una colla de percussió de la comparsa de Musulmans que obria la desfilada com a seguici d’acompanyament de la Banderera i el Capità. Des d’aleshores, tots els anys les comparses que encapçalen bàndol solen traure un xicotet o gran seguici. Cal destacar els anys commemoratius de Musulmans i Zíngars en els seus 50 anys d’existència, així com la proliferació de colles de les quatre comparses mores i la Fanfàrria Zíngara, a les quals s’han unit en els últims anys el Grup Sotavent Pirata, la Zalagarda Contrabandista i la Trova de la comparsa de Cristians, que han fet possible que aquesta desfilada adquirisca una rellevància més gran si cal. Els grups musicals de les comparses, els ballets, els estendards i tota l’altra parafernàlia són avui un element més que obri cadascun dels bàndols en aquesta peculiar i esplendent Desfilada Infantil de la nostra Festa. L’any 2009 el nou grup de la comparsa d’Estudiants, que s’ha anomenat La Bigornia, va obrir la desfilada de la mateixa comparsa a manera de seguici com li corresponia aquell any.

Els seguicis inicials són una esplèndida realitat que plasmen cada any les comparses que els toca obrir el seu bàndol –ja siga moro o cristià–. En les últimes edicions festeres són alguns col·legis de la ciutat amb els xiquets, els i les mestres i les mateixes mares, els qui munten aquestes seguicis cada vegada més originals en els plantejaments i posada en escena: aquests col·legis han protagonitzat les obertures de diverses de les comparses en els últims anys, i el ritme variat dels grups musicals de les mateixes comparses –Colles mores, Fanfàrria, Sotavent, Zalagarda, Trova o Bigornia– fan d’aquesta desfilada un vertader plaer per als qui tenen la sort de contemplar les evolucions dels seus blocs infantils, caps d’esquadra, esquadres menudes de negres, abarrotades carrosses, i la il·lusió i encant que ofereixen les Bandereres i els Capitans. És aquesta la vertadera «joia de la corona» de la nostra Festa.

En la nostra Festa de Moros i Cristians aquests actes són dels pocs veritablement insubstituïbles.

L’any 1983 s’introduirà un canvi essencial en les Ambaixades: es van rebutjar els textos que els Ambaixadors havien recitat des de la reaparició de les festes l’any 1945, i es van introduir els que s’utilitzen actualment en les festes de juny. Per a l’Ambaixada Mora es va triar el text alcoià –un dels més antics parlaments festers que es coneixen– atribuït al nostre paisà Juan Rico i Amat, escriptor i poeta romàntic que va ser cap polític i corregidor a Alcoi de 1848 a 1850. Quant al text de l’Ambaixada Cristiana, es va adoptar el que amb el nom de «La Bandera de la Cruz» va escriure el segle passat l’insigne poeta elder Francisco Laliga Gorgues, tret a la llum per Alberto Navarro Pastor en la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Elda de 1967.

El 1984 es decideix, amb molt bon criteri, traslladar la celebració de l’acte de les Ambaixades a la plaça de l’Ajuntament, centre neuràlgic de la ciutat, que va resultar un complet èxit de públic i d’organització. Per a això es va organitzar per a cadascuna de les Ambaixades una parafernàlia que va causar sensació i va servir per a realçar l’acompanyament de cada Ambaixador fins al castell. Aquest festeig es va establir ja com a obligatori en l’itinerari des de la confluència dels carrers Pemán i Antonino Vera cap a Pare Manjón, Avinguda de Chapí, Antonio Maura, Nou i Colón.

L’any 1994, any del cinquantenari de la nostra Festa, la comissió organitzadora va introduir l’element de l’Estafeta en les dues Ambaixades. Consisteix que un emissari a cavall porta fins al castell un missatge amb la petició de rendiment de la fortalesa que és contestat amb menyspreu.

Aquests actes han incorporat altres innovacions en aquesta última etapa de la nostra Festa que l’han dotat d’una gran emoció. És destacable l’organització del dispar de les comparses en l’assalt al castell al llarg del carrer Colón, que ha guanyat en seguretat i estètica, i el consegüent «encaro» o enfrontament dels Capitans que acaba amb l’abraçada i felicitació dels càrrecs màxims de la Festa davant de les portes del castell.

Des de l’any 2009, dos grans festers s’han encarregat de recitar les Ambaixades de la nostra Festa. Es tracta d’Isidro Juan Gallardo com a ambaixador cristià i Damián Varea del Amo com a ambaixador moro, que han destacat pel seu bon fer i la seua actuació de vertadera vena dramàtica, ja que pertanyen a un grup de teatre amateur d’Elda.

En aquests moments, tant les guerrilles o Alardo com les Ambaixades constitueixen un dels actes més cuidats i interessants de les festes d’Elda: cada any són més els festers que hi participen i molts més els espectadors que els presencien en el marc de la plaça de la Constitució, davant del magnífic castell de fusta situat davant de l’Ajuntament, que va ser estrenat fa pocs anys, i que és símbol de tota la nostra Festa. L’estafeta, el seguici de l’ambaixador, la mateixa Ambaixada, la batalla d’arcabusseria i lluita final cos a cos dels ambaixadors en l’assalt a la fortalesa, constitueixen l’estructura d’un acte imprescindible per a comprendre la realitat i l’autenticitat d’una Festa de Moros i Cristians com la nostra.

Aquest acte és, potser, un dels més importants de la Festa a causa de l’espectacularitat que ha adquirit a través dels anys. Simbolitza l’entrada en la població dels exèrcits cristians que, d’alguna manera, venen a reforçar els habitants de la vila en la seua lluita contra l’invasor musulmà. No obstant això, en la nostra representació festera anual participen tots dos bàndols en la desfilada encara que els cristians són els que l’obrin i, per això, rep el nom d’Entrada Cristiana.

L’any 1995 la Comparsa de Pirates va fer cinquanta anys amb la Festa i per aquest motiu, a més d’altres activitats realitzades, presenten un magnífic seguici que obri l’Entrada Cristiana, després del de l’ambaixador. A partir d’aquell moment cada any la comparsa que obri la desfilada ofereix un seguici d’obertura que enalteix la participació de la seua Banderera i Capità. Així doncs la «Triomfal Entrada Cristiana», com ara apareix en els programes que s’editen per a anunciar i propagar la Festa, està encapçalada cada any per un seguici que acompanya a l’ambaixador cristià i, a continuació el seguici inicial de la comparsa a qui toca obrir la desfilada que presenta clares connotacions d’acord amb la comparsa a què representa i la seua vestimenta. Cal destacar la presència de ballets, colles o grups musicals autòctons, carrosses, blocs o escamots que fan algun tipus d’evolució en la seua desfilada, i altres elements que fan que l’inici de l’Entrada siga esperat pel públic per la cada vegada millor posada en escena que duen a terme les comparses, que intenten sorprendre i meravellar els espectadors amb aquests seguicis esplèndids i plens d’encant.

L’ordre que tenen les comparses en aquesta desfilada és sempre rotatiu, així la comparsa que inicia la desfilada passa a ocupar l’últim lloc en el bàndol i va descendint fins que li toca novament el primer lloc. Després de les comparses cristianes desfilen les mores en una continua successió d’esquadres, festers i bandes de música que cobreix tota la vesprada nit del dissabte de festes, i que acaba al voltant de les dotze de la nit.

Aquest acte, que al principi va tenir una repercussió molt escassa, és ara un bonic acte que cada any concentra a la plaça de l’Ajuntament a més festers que recorren un llarg itinerari (carrers Colón, Maura, Chapí, Pare Manjón, A. Vera, Pemán, Dahellos, Jardins i Juan Carlos). Sota l’agradable frescor matutina que respiren els deserts carrers elders, els comparsistes marxen amb pas alegre i colorista per a rebre novament –després d’una agitada nit d’autèntica marxa festera– la festa en la seua vertadera essència.

La Diana, que té una magnífica participació de festers i espectadors en altres poblacions on té un vertader arrelament, al nostre poble està començant a aconseguir un bon grau de participació i uniformitat i, cosa que és més important, s’ha convertit en un vertader acte de confraternitat festera quan els participants de cada comparsa esperen els de les altres al final del recorregut per a correspondre a la seua actuació amb aplaudiments, fet que dona mostra del purificat esperit fester que porten en els seus cors.

Des de 1995 fins avui la Desfilada Ofrena ja es perfila com en honor al Sant anacoreta, patró dels festejos moro-cristians la imatge dels quals presideix el mural on es col·loquen les flors que delas festeres de cada comparsa i l’ofrena de les Bandereres davant la pròpia imatge de sant Antoni Abat en l’altar major. Aquest acte, en el qual brillen amb llum pròpia els càrrecs festers de cada comparsa, comença al carrer Joan Carles I i contínua per Joan Carles I, Plaza Sagasta, Jardins, Ortega y Gasset, Nova, Colón i Puríssima fins a les mateixes portes del temple parroquial.
La posterior Missa concelebrada en honor a sant Antoni Abat reuneix a tots els rectors de la ciutat amb el predicador convidat cada any. Des de 1998 es canten en ella les composicions dedicades a Sant Antón compostes pel músic Jesús Mula, de la interpretació del qual s’encarrega el Cor dels Sants Patrons i la Banda Santa Cecilia, dirigits per Mª. Carmen Segura.
En els últims anys al final de la Missa, i després del tret de la tradicional mascletá, s’organitza l’eixida del temple amb una desfilada d’acompanyament de càrrecs des del carrer San Francisco al carrer Ortega y Gasset, des d’on cada comparsa es dirigeix a la seua corresponent seu social.

L’Entrada Mora té lloc, actualment, el diumenge de festes a les 6 de la vesprada, l’obri l’ambaixador moro amb el seu seguici acompanyat de la banda Santa Cecília i, seguidament, la comparsa que per torn inicia la desfilada presenta un seguici d’acord amb la seua mateixa idiosincràsia. Totes les comparses han presentat seguicis en aquesta desfilada, però crec que seria indigne no esmentar per l’esplendor que va tenir el de la comparsa de Moros Musulmans l’any 1997, amb motiu del Cinquantenari, o el de les Hosts del Cadi (2001) per a celebrar els seus vint-i-cinc anys de participació en les festes. Aquesta desfilada que es descriu en els programes com a «majestuosa Entrada Mora», rep aquest nom per ser encapçalada pel bàndol moro, al qual segueix a continuació el cristià. L’ordre és rotatiu, com ocorre en l’Entrada Cristiana, ja que la comparsa que obri la desfilada l’any següent el tanca.

En la nostra Festa de Moros i Cristians aquests actes són dels pocs veritablement insubstituïbles.

L’any 1983 s’introduirà un canvi essencial en les Ambaixades: es van rebutjar els textos que els ambaixadors havien recitat des de la reaparició de les festes l’any 1945, i es van introduir els que s’utilitzen actualment en les festes de juny. Per a l’Ambaixada Mora es va triar el text alcoià –un dels més antics parlaments festers que es coneixen– atribuït al nostre paisà Juan Rico i Amat, escriptor i poeta romàntic que va ser cap polític i corregidor a Alcoi del 1848 la 1850. Quant al text de l’Ambaixada Cristiana, es va adoptar el que amb el nom de «La Bandera de la Cruz»  va escriure el segle passat l’insigne poeta elder Francisco Laliga Gorgues, i que havia sigut donat a la llum per Alberto Navarro Pastor en la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Elda de 1967.

L’any 1984 es decideix, amb molt bon criteri, traslladar la celebració de l’acte de les Ambaixades a la plaça de l’Ajuntament, centre neuràlgic de la ciutat, que va resultar un èxit de públic i d’organització complet. Per a això es va organitzar per a cadascuna de les Ambaixades un seguici que va causar sensació i va servir per a realçar l’acompanyament de cada ambaixador fins al castell. Aquest festeig es va establir ja com a obligatori en l’itinerari des de la confluència dels carrers Pemán i Antonino Vera cap a Pare Manjón, Avinguda de Chapí, Antonio Maura, Nou i Colón.

L’any 1994, any del cinquantenari de la nostra Festa, la comissió organitzadora va introduir l’element de l’Estafeta en les dues Ambaixades. Consisteix que un emissari a cavall porta fins al castell un missatge amb la petició de rendiment de la fortalesa que és contestar amb menyspreu.

Aquests actes han incorporat altres innovacions en aquesta última etapa de la nostra Festa que l’han dotat d’una gran emoció. És destacable l’organització del dispar de les comparses en l’assalt al castell al llarg del carrer Colón, que ha guanyat en seguretat i estètica, i el consegüent «encaro» o enfrontament dels Capitans que acaba amb l’abraçada i felicitació dels càrrecs màxims de la Festa davant de les portes del castell.

Des de l’any 2009, dos grans festers s’han encarregat de recitar les Ambaixades de la nostra Festa. Es tracta d’Isidro Juan Gallardo com a ambaixador cristià i Damián Varea del Amo com a ambaixador moro, que han destacat pel seu bon fer i la seua actuació de vertadera vena dramàtica, ja que pertanyen a un grup de teatre amateur d’Elda.

En aquests moments, tant les guerrilles o Alardo com les Ambaixades constitueixen un dels actes més cuidats i interessants de les festes d’Elda: cada any són més els festers que hi participen i molts més els espectadors que els presencien en el marc de la plaça de la Constitució, davant del magnífic castell de fusta situat davant de l’Ajuntament, que va ser estrenat fa pocs anys, i que és símbol de tota la nostra Festa. L’estafeta, el seguici de l’ambaixador, la mateixa Ambaixada, la batalla d’arcabusseria i lluita final cos a cos dels ambaixadors en l’assalt a la fortalesa, constitueixen l’estructura d’un acte imprescindible per a comprendre la realitat i l’autenticitat d’una Festa de Moros i Cristians com la nostra.

Des de l’any 1995, la Processó ha guanyat enormement en organització i protocol. Participen totes les comparses pels carrers Sant Francesc, Pedrito Rico, Antonino Vera, Pemán, Dahellos, Ortega y Gasset, Nou, Colón i Església. En últim lloc marxa la imatge del Sant portada a coll per festers pertanyents cada any a la comparsa encarregada de portar-la per torn rotatiu. Acompanyant el patró participen com a Presidència Civil l’alcaldessa i el regidor de Festes, i per part dels festers el president de Junta Central i els de les nou comparses al costat de la Majordomia del Sant. L’autoritat eclesiàstica la comprenen els sacerdots de les parròquies locals encapçalats pel rector de Santa Ana.

L’any 2008 es va produir una innovació en l’estructura d’aquest acte: la desfilada processional la va iniciar un petit seguici d’obertura compost per la creu guia i dos ciris portats per membres de la comparsa encarregada de la imatge del sant, els estendards de les comparses abrigallant el de Sant Anton també sostingut per festers de la comparsa a càrrec de la imatge i els ambaixadors cristià i moro.

Una vegada la imatge del Sant arriba a les escalinates de l’església Parroquial de Santa Ana acaba la Processó pròpiament dita amb el volteig de campanes consegüent i tret d’una gran palmera de focs artificials. Des d’allí, s’organitza el trasllat fins a l’ermita.