Acabades d’acabar les festes de gener de l’any 1946 Camilo Valor Estevan, oriünd de Villena, va reunir un grup d’amics en una tertúlia en el Casino Eldense, amb la proposta de fundar i formar una nova comparsa que desfilara en les festes de Moros i Cristians recentment constituïdes, concretament en el bàndol moro que estava una tant delmat en el nombre de comparses respecte al bàndol cristià. La comparsa va ser fundada pels següents senyors: Bartolomé Maestre, José Aracil, Miguel Arráez, Rafael García Gómez, Froilán Gran, Joaquín Leal, Vicente Mañas, Alfredo Mira, José Ortín Amorós, Antonio Soriano, José Amat Sanchiz, Emilio Aracil Candelas, Herminio Bonete, Roberto Botella, José Mª Chinchilla, Antonio Díaz, Pascual Gil, Pedro Gómez, José Mª Gran, José Marcos Hernández, Ramón Mira Madrid, José Muñoz Ortega, Eugenio Orgilés, José Ortín Cerdán, Recaredo Pina, Oscar Santos, Enrique Vera, Juan Amat Navarro i el mateix Camilo Valor. El dia 1 de febrer quedava definitivament formada la comparsa i constituïda la seua junta directiva. Es dóna la paradoxal circumstància que aquest últim, que va ser el principal impulsor de la comparsa i el seu primer president, no va arribar a veure-la desfilar en la festes de 1947 per la seua sobtada defunció el mes d’abril d’aqueix any.
La majoria dels seus components eren empresaris i professionals formats i això prova el seu interès per donar cos a una idea amb bons fonaments: es va establir des del primer moment un sistema de cotització per a dotar a la nova societat d’un bon suport econòmic: de gener de 1946 a maig de 1947 cada component va aportar deu pessetes setmanals en setanta cotitzacions.
La comparsa es va fundar a imatge i semblança dels Moros Nous de Villena recreant enterament el vestit oficial d’aquella comparsa, i fins i tot el nom de Musulmans és el primitiu nom que va tenir aquesta comparsa tan arrelada en les festes de la veïna ciutat. La primera bandera es va beneir el dia 31 de Maig de 1947, vespres de les festes d’aqueix any, i la seua padrina va ser la senyoreta Luisa Gran, filla del primer capità de la comparsa que ho va ser Froilán Gran, i la banderera Lucia Vera Masegosa. La primera desfilada de la comparsa compten les cròniques que va ser apoteòsic, acompanyats per la Banda local Santa Cecilia i amb un cap d’esquadra importat de Villena, “El Planchao”.
El primer vaig portar, doncs, va anar exactament igual que el dels moros nous villenenses: turbant de ras blanc amb borla negra en la cimera (“formatge”); pantalons bombacho groc; camisa blava amb coll, punys i botonadura en roig amb brodats; jupetí de feltre roig brodat; faixa de ras verd adamascado amb borles roges; manta sobre el muscle esquerre de color beix amb galó i borles en roig; sabates grogues amb mitja lluna verda o roja; mandil de cuir i morral de fusta folrat de cuir a l’esquena, i pala de sapa com a arma. En 1949 despareció el mandil, el morral i el pic que es va substituir per la llança. El “formatge” va donar pas a un altre turbant tricolor (blanc, roig i verd) que va romandre alguns anys fins que el seu va substituir també per l’actual, blanc amb dues franges verdes en el seu frontal i cúpula de metall en la cimera. L’any 1997 es va crear el vestit oficial femení que, mantenint els colors propis de la comparsa, va adaptar les seues formes a l’especial idiosincràsia de la dona musulmana.
La Capitania de la comparsa, perquè així criden al seu local social, està situada al carrer Maximiliano García Soriano núm. 20 i va ser oberta als festers en les festes de 1984; més tard, després de les reformes que es van dur a terme per al seu condicionament, va ser inaugurada oficialment el dia 25 de Maig de 1991.
La comparsa de Moros Musulmans participa en tots els actes de la Festa eldense, però a més és pionera en la creació i organització d’altres actes -alguns exclusius de la seua pròpia peculiaritat- que es desenvolupen al llarg de l’any fester. Són exemple d’això la presentació de càrrecs que celebren en el teatre Castelar de la nostra ciutat amb muntatges veritablement espectaculars, la missa del divendres de festes en la pròpia placeta del Sant, la roda musulmana aqueix mateix dia en la Plaça Major, la revetla multitudinària als jardins del Casino el diumenge a la nit o la visita el geriàtric el dilluns al matí en solidaritat amb les persones allí acolliments. També va ser impulsora del primer grup de percussió i dolçaina -la colla Musulmana- creat l’any 1993 que ha iniciat la revitalització d’aquesta música tradicional a la nostra ciutat.